Agenda Cultural

Fa deu anys que la posada en marxa del gasoducte submergit davant la costa de l'Ebre va generar terratrèmols i un greu impacte ambiental, polític i econòmic.

Han calgut cinc anys de recerca fotogràfica per produir l'exposició "Energia submergida". L'artista Paula Artés mostra el seu vessant més compromès i proposa una reflexió sobre l'entramat de relacions de poder i control que vinculen l'activitat d'Escal UGS —una de les empreses constructores més grans del món— i l'Estat espanyol, en la construcció de la plataforma Castor. Aquest dipòsit submarí de gas natural construït per l'empresa espanyola davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià va generar un greu impacte ambiental.

Entre altres coses, va significar la desaparició d'algunes espècies aquàtiques, l'alteració dels trajectes de pesca al voltant de la plataforma marina i tot un seguit de terratrèmols en els pobles d'Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, La Ràpita i Vinaròs. D'aquesta manera, la història del projecte Castor es converteix en un cas exemplar de la capacitat de control que empreses privades amb vastos patrimonis econòmics poden exercir sobre l'Estat, fins a modelar l'entorn legal i normatiu en el qual operen. A conseqüència d'això, la recerca de Paula Artés vol desvelar aquella energia submergida que no només s'amaga entre les esquerdes dels edificis afectats pels sismes o dins dels forats de les roques calcàries, sinó també en les contractacions nebuloses entre l'esfera pública i privada.

El significat amagat

Al principi del recorregut expositiu es pot veure un tríptic fotogràfic que presenta unes formacions rocoses esponjoses, que capturades des de molt a prop, revelen forats, colors terrosos i detalls que recorden el vidre. "Tot i el suport bidimensional, les imatges destaquen per tridimensionalitat captivadora i provoquen un desig de tocar-les. Tot i això, és possible que la comprensió d'aquestes mateixes fotografies canviaria si en coneguéssim el context; si sabéssim, per exemple, que retraten algunes roques calcàries que justament per la seva «molt alta porositat i permeabilitat» es van emprar per a emmagatzemar gas natural subterrani en el marc del projecte d'enginyeria Castor", explica Carolina Ciuti, comissària de l'exposició.