Enric Monjo és autor d’una obra ingent que no evoluciona al ritme de les tendències internacionals de l’art sinó que, a partir d’uns inicis marcats pel noucentisme, manté una evolució pròpia i coherent, d’estil figuratiu, amb una gran presència dels valors espirituals.
Monjo representa l’escultor d’ofici, allunyat de la primera divisió de l’art, que, això no obstant, influeix en tota una generació d’escultors i produeix per a institucions, administracions i particulars una obra que ha estat fonamental per entendre la producció artística del país.