Exposició Col·lectivadels artistes Jo Milne i Martí Ripoll.
El territori de Martí Ripoll pot semblar el paisatge de Lleida, però les seves pintures no són simples representacions. Reimaginen i recorden ficcions construïdes a partir de l’observació, configurades com si el paisatge mateix pogués adoptar, finalment, les formes que ell proposa.
Els territoris de Jo Milne parteixen també de l’observació, però apunten cap a dins. Les seves estructures, com xarxes o filaments, evoquen els citoesquelets cel·lulars: formes subjacents que no veiem, però que ens configuren. Els fils que recull dels camps de La Segarra —restes dels que s'utilitzen per lligar les bales de palla— es converteixen en analogies d’aquestes formes cel·lulars que va estudiar amb els científics al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS/UPF).
Tot i les seves diferències, Ripoll i Milne estableixen un diàleg amb els paisatges que comparteixen. Les seves obres obren finestres per preguntar-nos: quins territoris habitem realment? I com podríem mirar-los d’una altra manera?