Entre Fils gira entorn de muntanyes de llana que, a escena, es transformen: d’una gran massa a un refugi, un matalàs o un espai vital. L’obra explora com aquests materials adquireixen protagonisme segons l’acció escènica. La peça traça un paral·lelisme entre el món rural i l’urbà, construint i desfent escenes amb poesia i moviment. Una narració sobre la pèrdua de vincles amb la natura, que evoquen a la memòria de les identitats artesanes i la crítica a les dinàmiques de consum i mercat. Una mirada íntima sobre la solitud, la identitat i les tensions entre tradició i modernitat.