L'artista i fotògraf proposa un recorregut visual impactant, amb fotografies de terres i pedreres devastades, transformades en un horitzó fictici i inquietant Una reflexió crítica sobre la relació entre natura, paisatge i societat.
Aquest projecte qüestiona la banalització de la imatge en l’era digital i convida a recuperar una mirada atenta, personal i empírica sobre el món que ens envolta.
Les fotografies, impreses sobre alumini, dialoguen amb els textos de Raimon Ferrer, que afegeixen un vocabulari tècnic i precís, gairebé topogràfic, a aquesta geografia fictícia. Imatges i paraules s’entrellacen per crear un fals horitzó deshumanitzat, que denuncia l'absència d'ètica ambiental en la nostra societat.