Felix Mendelssohn: Octet de corda en Mi b, op. 20 (1825) 35’
Dmitri Xostakóvitx: Dues peces per a octet de corda, op. 11 (1924-1925) 15’
Artistes
Ivan Percevic, violí
Alzy Kim, violí
Zabdiel Hernández, violí
Lev Mikhailovskii, violí
Noemí Fúnez, viola
Adrià Trulls, viola
Blai Bosser, violoncel
Irene Cervera, violoncel
Programa
Quan Felix Mendelssohn va escriure el seu Octet en Mi bemoll major tenia només setze anys, però ja dominava l’art de la composició: de l’energia i la lluminositat mozartianes al mestratge formal i de textures en una escriptura vertiginosa que va teixint una filigrana sonora que captiva per la riquesa temàtica.
Les Dues peces per octet de corda, op. 11 de Xostakóvitx evoquen la severitat de Bach, però també anuncien el sarcasme punyent i l’esperit indomable de les seves primeres simfonies. És música intensa, de contrasts esmolats, que posa a prova la precisió i la complicitat dels músics, capaços d’alternar un lirisme profund amb esclats d’energia salvatge en una proposta idònia per gaudir d’una formació com aquesta en tota la seva riquesa: des de la transparència i el modelatge clàssic de Mendelssohn fins a les ombres inquietants de Xostakóvitx. Un viatge intens a través de dues visions radicals d’aquest gènere tan poc habitual, gràcies a dues obres de dos compositors que eren un prodigi abans d’haver complert els vint anys.