Obra autobiogràfica que combina una mirada personal valenta amb reflexions sobre la tradició de la dansa clàssica i la seva supervivència en el món actual. A través d’aquesta peça, Mar Aguiló proposa un autoexamen coreografiat que gira al voltant de la necessitat de prendre distància entre el seu cos i l’escenari. L’obra presenta un cos extenuat, desgastat per la pràctica i el temps, que es desplaça de l’espai escènic per repensar la seva funció i significat. El treball també qüestiona les exigències tradicionals de la dansa clàssica, que solen prioritzar la perfecció tècnica per sobre de l’experiència humana del ballarí. En aquest context, el cos esgotat no només reflecteix un estat físic, sinó que esdevé un símbol de resistència i transformació.
Fitxa artística
Direcció artística i coreografia: Mar Aguiló
Intèrpret i col·laboració coreogràfica: Clémence Gross
Composició musical: Aire i Okkre
Disseny d'il·luminació i escenografia: Víctor Colmenero