Exposició que evoca la iconografia del cinema mut dels anys vint i trenta.
Janus és el déu romà que té la capacitat de veure simultàniament el passat i el futur. Mentre observa el passat, pot veure les conseqüències en els esdeveniments futurs. Aquesta acció pot derivar en un horror existencial si no som capaços d’aprendre dels nostres errors.
Tant l’estètica de les composicions com la proposta cromàtica de la mostra evoquen deliberadament el monocrom d’una pel·lícula antiga, amb els tints característics i els efectes de l’oxidació dels halurs de plata. Les representacions dels personatges no són retrats literals, sinó que es comuniquen amb els espectadors