L'exposició proposa una mirada crítica i lúdica sobre laciutat com a lloc en disputa, modelat per consensos socials, arquitectures quotidianes i residus que narren històries paral·leles. Alhora, reivindica l'autoconstrucció, com a via per reclamar el dret a decidir sobre l'espai i el temps que habitem.
Ludovica Carbotta construeix un paisatge d'encofrats, materials reutilitzats i canvis d'escala, on els elements reconeixibles de l'espai urbà es transformen i adquireixen significats diferents segons la mirada de qui observa.