Habitem un món on els imaginaris sobre el futur estan segrestats, reduïts a escenaris de crisi. Acceptem el col·lapse com a horitzó cert del nostre futur imminent, mentre que, alhora, aquest se’ns esvaeix entre les mans.
Som òrfenis del futur.
Si la nostàlgia és una patologia que idealitza el passat davant el caos del present, les obres que s’exhibeixen en aquesta exposició inviten a habitar la nostàlgia com una temporalitat reflexiva i no lineal des de la qual anhelar una vida i un futur, en totes les seves multiplicitats i diferències.