La mostra, ofereix una anàlisi de dos rituals de pas que, malgrat tenir l’origen en dos universos religiosos diferents, actualment conviuen en un clar exemple de sincretisme religiós i cultural.
L’exposició transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l’andina i la cristiana. D’una banda, la del món andí, governat pels inques, es caracteritzava per una gran diversitat de déus i l’adoració a les huacas, elements de la natura o objectes sacralitzats. D’altra banda, el cristianisme es presentava com una religió monoteista, amb un déu únic i intangible, el culte del qual es realitzava a través de símbols com la creu.