Algunes de les obres presentades beuen de la tradició dels herbaris fantàstics tot posant de relleu la codificació i la desencriptació amb una experiència natural i omnipresent. S'ha estat debatent si aquests herbaris no serien sinó el producte d'una ocultació voluntària d'algun coneixement secret. Tanmateix l'ocultació involuntària és en certa manera el que ens defineix, sempre a la recerca del sentit de la nostra vida, cegament guiats per la força del nostre subconscient i de les memòries transgeneracionals o bé genètiques, immersos en un camp expandit de consciència tot just intuït.
Les flors esclatades, les llavors com a fractal del que s'esdevindrà, ens parlen en la realitat de nosaltres mateixosves i dels processos que trasmen. El llenguatge en aquest cas el visual permet articular allò que encara no tenia forma i que se'n apareix de sobte de manera inquisitiva. Cada imatge no és més que una pregunta plantejada i hi han tants respostes com espectadors.