Palmira Puig Ximénez (Tàrrega, Lleida, 1912 – Barcelona, 1979) va ser una de les principals fotògrafes catalanes a l’exili. Les seves peces s’articulen en l’experimentació i l'audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància que destil·len les seves natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme sorgit a finals dels anys cinquanta amb l’Escola Paulista..
La mostra és una exposició retrospectiva dedicada a a la seva figura i que reuneix una acurada selecció de fotografies i material documental, que abasten la seva trajectòria des de principis dels anys trenta, acompanyades de fotografies del seu espòs i també fotògraf Marcel Giró, així com de treballs d’altres companys i companyes del moviment brasiler modern.
També s'hi han programat activitats relacionades amb l'exposició: