Aquesta exposició no explica una història excepcional, sinó una d’humana: l’artista es veu obligada a transformar-se, i la seva xarxa social l’allibera de la solitud.
Amb una pràctica pictòrica que oscil·la entre el caos i la precisió, converteix l’impacte en paisatge i l’emoció en matèria. Cada quadre és un calibratge vital, un aprenentatge sobre la fragilitat i la força, un paisatge d’un diari on qui mira haurà de buscar-se a si mateix.