Miguel de Molina és la millor encarnació que ha donat Espanya de la suggerent barreja entre avantguarda i tradició. Posava passió i amor sobre l’escenari, però va resultar incòmode per a molts per ser un fenomen de masses, d’esquerres i obertament homosexual. Artista de raça, es va veure obligat a emigrar a l’Argentina. En aquesta obra el personatge torna per explicar la seva veritat, des de la infància fins als fugaços encontres amb Lorca i la tortura que va patir un cop acabada la Guerra.