Juli Garreta i Arboix va néixer el 12 de març de 1875 a Sant Feliu de Guíxols, fill d’Esteve Garreta i Roig (1850-1914) i Agnès Arboix i Costart (1854-1922). Durant aquest any es commemoren els 150 anys del seu naixement i aquesta exposició forma part de les activitats de l'Any Juli Garreta i Arboix.
El seu pare, rellotger d’ofici, era un dels músics més coneguts i valorats de la població. De petit va aprendre solfeig i a tocar el violí amb el seu pare, com van fer-ho després els seus dos germans Josep i Lluís. També va aprendre a tocar el piano amb Ramon Novi, professor de música i director de cor establert a Sant Feliu de Guíxols. Tot i el tòpic repetit de la seva formació autodidacta, que ell mateix havia exposat en alguna ocasió, el seu aprenentatge musical va ser similar al de tants altres intèrprets i compositors del seu entorn i condició.
El seu nom va entrellaçat íntimament amb el de les sardanes. Entre 1897 i 1920 en va escriure més de seixanta, la gran majoria abans de 1908. És reconegut per introduir procediments simfònics i va desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla. En alguns casos, el pas d’una formació instrumental a una altra es produïa amb tota naturalitat, especialment en la transformació de peces o fragments escrits inicialment per a cobla, o per a orquestra d’envelat, en seccions i moviments simfònics. Les seves composicions constitueixen una veritable poètica musical del Noucentisme.
Aquesta exposició és un recull sobre la seva vida i trajectòria i es compon en format de currículum.
Més informació
Darrera modificació: 27/10/2025