"Com una dansa d’estornells"aborda l’emergència d’un ens porós, capaç de desplegar les ales i emprar la seva subjectivitat com a espai d’alliberament, obrint noves formes de ser i d’actuar al món.
Volen en grup. Centenars de milers d’aus es desplacen conjuntament pel cel de l’hivern. En una coreografia precisa, s’estiren i es contrauen, planen i remunten formant grans nuvolades; és el que coneixem com a «dansa dels estornells». Ningú pot preveure quins en seran els moviments, de fet ni ells mateixos saben cap a on volaran durant els segons que han de venir. En un veritable ballet aeri, aquests ocells despleguen, com ben pocs, una perfecta sincronia de vol.