L'obra As Stones on Their Palms, Embers and Flame (Com pedres als palmells, brases i flama), —títol inspirat en Fadwa Tuqan— explora l'entrellaçament entre la destrucció i les històries de resistència anticolonialista, l’alçament, la revolució i el radicalisme polític arreu del Mediterrani. Les ruïnes no s'entenen aquí com a vestigis inerts del passat, sinó com a terrenys carregats on convergeixen la capitulació i la resiliència.
L'exposició reuneix quatre artistes el treball dels quals aborda aquestes condicions a través d'estratègies diferents i, alhora, convergents: consideren les ruïnes llocs mnemotècnics i dispositius especulatius, on el record suscita projeccions de futurs més enllà de la catàstrofe; tracen cicles de ruïna social a la llum de passats i presents revolucionaris, demostrant que l'esfondrament i la germinació van de bracet; interroguen l'arqueologia i la pràctica arxivística com a tecnologies de dominació, disciplines que fabriquen la legitimitat, monumentalitzen la derrota i esborren la memòria insurgent.