Clémentine i Lisard porten a l'escenari l'expressivitat que neix del llenguatge corporal i dels reflexos físics que entren en joc a l'hora d'afrontar-se a circumstàncies adverses. Busquen a qüestionar la resiliència de l'ésser humà, i exposar quins patrons es formen en el cos davant d'un repte.
Una reflexió sobre la capacitat creativa de l'imaginari, en què la ironia i l'humor serveixen com a desfogament. Aquesta peça de dansa teatre i objectes, desvela el grotesc de l'ésser i alhora, celebra la bellesa que resideix en les nostres errades maldestres d'on emergeix el genuí del gest.