A Divinas Palabras el tema central no és un altre que l’avarícia, la luxúria i la mort, que Valle va descriure com ningú i que mostra amb una crueltat tremenda -però també en clau grotesca- la misèria humana encarnada en la família d’un sagristà de poble que bé es pot extrapolar a la nostra realitat més propera. Valle-Inclán utilitza un llenguatge poètic i simbòlic, i els seus personatges són representatius de la decadència moral i social. Atalaya imprimeix un to molt contemporani apostant per un disseny escenogràfic i de llums molt potent. La màgia hi abundarà.