Fe de Rutes (en homenatge al poeta Joan Brossa) és l’equivocació sobre l’equivocació. El joc del pallasso, l’error insistent i l’obsessió a equivocar-se millor. És, doncs, també la petjada que deixen les rutes traçades al llarg d’una vida. En aquest espectacle, en Toti torna a l’escenari, on es redescobreix a si mateix, mostrant des del seu pallasso més “naïf”.