El telègraf òptic del segle XIX va ser un sistema de telecomunicacions que transmetia senyals des d'una línia de torres dotades d'un equip mecànic, aquests s'observen amb una ullera de llarga vista des de la torre següent. Malgrat ser un sistema revolucionari, ja que fins a la seva invenció el mitjà de comunicació més ràpid era un missatge a cavall, aviat va quedar obsolet per la invenció del telègraf elèctric, i les torres que el conformaven van ser abandonades i oblidades.
Aquesta exposició vol recuperar la memòria d'aquest extraordinari avanç tecnològic i l'esforç realitzat pel seu desplegament. Alhora, donar protagonisme a la Torre de l'Esquirol, monument patrimonial cambrilenc, que formava part de la xarxa de telegrafia òptica que connectava València amb Barcelona.