El mosaic de trencadís és una de les imatges que millor identifiquen l’arquitectura d’Antoni Gaudí (1852-1926). A Catalunya i València, des de l’Edat Mitjana, els murs es recobrien amb rajoles de colors, un recurs de gran bellesa i funcionalitat higiènica. En els anys del modernisme, l’arquitectura, gràcies a l’ús adequat de l’ornamentació, representa la síntesi de totes les arts, creant una rica combinació de formes, volums, textures i també de colors. Gaudí experimentà amb tota mena de materials, en especial la ceràmica, substituint la versió regular de la tradicional tessel·la del mosaic pel fragment resultat d’un tall irregular. La trenca, d’aquí la denominació de trencadís. Al seu voltant, sorgeixen un grup nombrós d’artesans, industrials i paletes –entre els quals destacà l’arquitecte Josep M. Jujol (1879-1949). Amb tots ells va compartir la riquesa creativa i l’afició pel reciclatge de materials.
Aquesta exposició, produïda per World Monuments Fund i el Museu Casa Botines Gaudí, amb el suport d’American Express i la col·laboració del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”, presenta 50 peces, entre originals i rèpliques, que il·lustren l’evolució del trencadís en l’obra de Gaudí. Mostra comissariada per Mireia Freixa i Marta Saliné.
Aquesta activitat està emmarcada dins la commemoració de l'Any Gaudí.
Darrera actualització: 12/03/2026