La pianista russa Varvara, solista de gran prestigi internacional i molt estimada a casa nostra, s’enfronta a un repertori que ha estat descrit com l’Everest de la música romàntica. Ludwig van Beethoven va compondre les seves tres últimes sonates per a piano entre el 1820 i el 1822, ja en una fase tardana de la seva trajectòria i en un estat de sordesa pràcticament total. Beethoven va cloure així l’extens corpus de sonates per a piano que havia anat bastint durant gairebé tres dècades; d’alguna manera, aquestes tres obres, concebudes com un tot, culminen la relació del mestre alemany amb el piano com a instrument solista. Són tres sonates de dimensions colossals, gairebé simfòniques, en què Beethoven es lliura a una escriptura idealista i extrema, plena de contrastos i d’alta volada espiritual.
Repertori
Ludwig van Beethoven:
Sonata per a piano n. 30 en Mi, op. 109 (1820) 22'
Sonata per a piano n. 31 en La b, op. 110 (1821-1822) 22'
Sonata per a piano n. 32 en do m, op. 111 (1822) 30'