Mutatis Mutandis, de Mònica Alonso és una exposició sobre la ferida com a possibilitat de transformació. Parteix del diàleg entre la natura i el cos humà, entesos com a matèries fràgils, sensibles i exposades al canvi. La ferida visible en el paisatge - en aquest cas, una taca negra sobre l’escorça d’un roure d'Albons - esdevé una imatge de resistència, reparació i mutació.