On trobar un refugi explora la intimitat, la vulnerabilitat i les subjectivitats marikas en diàleg amb les ecologies queer a través d’una tècnica fotogràfica del segle XIX. Les imatges han estat realitzades sobre plaques de vidre emulsionades artesanalment amb gelatina de plata, positivades posteriorment i transformades en orotons, una tècnica que permet construir un imaginari neoclàssic on els subjectes queer ocupen un lloc central.
El projecte estableix una relació física i material amb la imatge a través del mateix procés fotoquímic. En aquest context, el vidre, fràgil i vulnerable, esdevé una metàfora per abordar la fragilitat de la masculinitat hegemònica i també d’aquelles identitats i cossos que durant molt de temps han quedat relegats als marges de la representació. En contraposició als ideals associats a la força, la duresa i l’autosuficiència, l’obra proposa altres maneres d’estar al món basades en la vulnerabilitat, la interdependència i la connexió amb la natura.
En ressonància amb les ecologies queer i amb la raó poètica de María Zambrano, la natura deixa de ser un simple paisatge per convertir-se en un territori de pertinença i refugi. Els retrats, construïts des de l’escolta i la complicitat, entenen la representació com un espai de trobada, un lloc on habitar i habitar-se. On trobar un refugi neix precisament d’aquesta cerca: la possibilitat de reconèixer aquells instants en què trobem un lloc on sentir-nos part d’allò que ens envolta i de nosaltres mateixos.
Consulta més informació de l'exposició "Onde atopar un refuxio" al web de la Residència Fotogràfica de Can Basté.
Darrera actualització: 02/10/2026