Francisca Rius i Sanuy (Barcelona, 1891-1967), artista i dona, va ser una de tantes que va haver de transitar, i sobreviure, en una època i en un entorn poc favorable per al desenvolupament professional femení. La seva incipient carrera artística mostrava una especial sensibilitat i destresa tècnica i conceptual, i la seva obra primerenca semblava destinada a excel·lir en el disseny gràfic. Però, primerament, l’entorn familiar i social van limitar les seves aspiracions. I seguidament la Guerra Civil Espanyola i les circumstàncies polítiques posteriors van portar la seva trajectòria professional i artística a un final brusc.
De la seva obra en tenim un llegat limitat, conservat amb cura dins l’àmbit familiar. De la seva vida, i especialment d’un fragment d’aquesta, en conservem un document únic, un dietari escrit durant la Guerra Civil, adreçat al seu fill, i que publicat 70 anys més tard és un testimoniatge únic d’aquells temps.