Les visions de Berlioz tracen un periple inquietant, en què el malson conviu amb el desig de bellesa.
Repertori
- Héctor Berlioz: Les Francs-Juges, op. 3 (1826) 13′
- Maurice Ravel: Concert per a piano per a la mà esquerra en Re (1929-30) 19′
- Héctor Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14 (1830) 55’
Artistes
- Anna Vinnitskaya, piano
- Louis Langrée, direcció
- Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Programa
L’obertura de Les Francs-Juges passa per ser la primera peça orquestral d’Hector Berlioz. Insatisfet amb la seva òpera de joventut, però, va destruir la major part de la partitura i en va salvar tan sols -a més de l’obertura, que Liszt adaptà per a piano- materials que empraria a la “Marche au supplice” de la Simfonia fantàstica. Una composició memorablement inquietant, en què el malson conviu amb el desig d’una bellesa perduda, o mai assolida.
Les al·lucinacions programàtiques d’aquella simfonia, que trasllada l’oient a una realitat escassament lluminosa o expressable -al món de les passions o afectes extremats, en què la imaginació romàntica es desferma, i quasi fa perdre peu-, brollen de la desesperació d’un amant no correspost. L’amor del compositor per l’actriu Harriet Smithson -que inspira aquesta trama- sí que fou, amb tot, recíproc.
No menys arrelat a circumstàncies concretes -en un segle marcat a foc, dramàticament, pels conflictes bèl·lics- és el Concert per a piano per a la mà esquerra. Maurice Ravel el compongué per al pianista Paul Wittgenstein -germà del cèlebre filòsof- que havia perdut un braç a la Primera Guerra Mundial. Interpretat per Anna Vinnitskaya en l’ocasió, el concert comptarà amb la direcció orquestral de Louis Langrée.
Més informació
Darrera actualització: 11/12/2025