Una Mesa Propia (danza de manos) és un projecte transversal: una pel·lícula, una instal·lació, una creació escènica. Aquesta història està ancorada en un imaginari femení, on es creuen, com personatges d’un diàleg somniat, diverses figures de dones inspiradores (Marián Suárez, Virginia Woolf, Isadora Duncan i Olga Ivanovna Preobrajenskaïa entre d’altres), juntament amb presències més quotidianes: mare, germana, amiga… Olga Mesa proposa construir un paisatge en continuo moviment i transformació, convidant-nos a descobrir llocs d’una sensibilitat personal i col·lectiva alhora. Els llocs de la nostra fragilitat, de la nostra presència efímera en el món. Una Mesa Propia és un relat coreogràfic i fílmic, una cartografia de presències que ens transporta cap a horitzons de resistències íntimes. I més enllà, és una constel·lació de somnis i visions futures compartides.
Fitxa artística
Concepció, coreografia, textos, vídeos i cos operador: Olga Mesa
Dispositiu escènic i llum: Olga Mesa en diàleg amb Marta Blanco
Gestió, edició i especialització de vídeo: Marta Blanco
Banda sonora: Olga Mesa en diàleg amb Frédéric Apffel