L’exposició proposa un recorregut ampli i suggeridor per l’arquitectura catalana recent, mostrant-ne la riquesa, la diversitat i la continuïtat històrica. El punt de partida és la constatació d’un fil ininterromput que uneix la fundació de l’Escola d’Arquitectura, l’any 1875, amb les pràctiques i sensibilitats actuals. Un fil que travessa generacions, estils i moments convulsos, però que es manté viu a través d’una manera de fer on conviuen la mesura i l’audàcia, el rigor i l’instint, en un equilibri que popularment anomenem seny i rauxa.
La mostra defuig la mirada cronològica i aposta per una estructura temàtica que convida a observar, dialogar i comparar. Les peces es presenten en converses inesperades que revelen complicitats, tensions i ressonàncies entre obres de diferents èpoques. Aquesta aproximació permet entendre l’arquitectura no només com una disciplina tècnica, sinó com una expressió cultural profundament arrelada al territori i, alhora, oberta a influències globals.