En Pau i la Judit, estan cansats de caure sistemàticament, una vegada i una altra, en el que s’espera d’ells: un pis, una feina, un amor, un gos, un fill. I si han estat tan sols un moble més al servei d’una vida còmoda i productiva per a l’altre? Com bé diu Paul B. Preciado en el seu pis buit d’Atenes: “una taula i una cadira son una parella complementària que no admet preguntes”. Així que decideixen escoltar el seu malestar i apostar per l’amor, el desig, el plaer i fugir d’una llar confortable. De l’escenari buit en faran casa seva i del públic els seus còmplices i amics.