Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Programa
La Simfonia n. 7 ocupa un lloc singular dins del corpus beethovenià. Estrenada el 1813, va ser qualificada per Wagner d’“apoteosi de la dansa”, una definició que apunta directament al seu motor intern: el ritme com a força estructural i expressiva. Des del poco sostenuto inicial fins al final incandescent, Beethoven construeix un discurs de tensió contínua, en què la repetició i la variació rítmica generen una sensació d’avanç inexorable. La sensació d’una “força del destí” es percep per exemple a l’allegretto: de caràcter processional i ombrívol, ofereix un contrapunt greu abans del desenllaç jubilós. Aquest tast de concert permet concentrar l’escolta en una sola obra mestra, revelant-ne els detalls interns i la modernitat persistent d’una simfonia que, més de dos segles després, continua transmetent una energia primària i contagiosa.
Amb la participació d’Els Homes Clàssics de Catalunya Música.