Agenda Cultural

La tradició remunta el Santuari de la Mare de Déu de Núria a l’ermità Sant Gil que bastí una capelleta on hi deixà la imatge de la Verge, una campana, una olla i una creu.  Tots aquests tresors van ser descoberts per un pelegrí, Amadeu,  cap el 1072.  Les dades històriques ens diuen que l’any 1162 hi havia en el terme  un hospital, per a refugi de vianants i pastors,  amb una capella dedicada a Santa Maria. Més endavant es va fundar una confraria que rebé indulgències papals. El terratrèmol de 1428 destruí la capella i l’hospici; es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648.  L’any 1728  hi fou afegit un cambril.  El nombre de visitants va impulsar una nova construcció; l’any 1889 fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria obra de l’arquitecte Calixte Freixa que es va inaugurar l’any 1911 sense  el campanar. A l’inici de la Guerra Civil el capellà custodi de la Mare de Déu de Núria, tement que pogués ser cremada, se la va emportar a Suïssa. Va tornar a la seva capella el 20 de gener del 1941. Al mateix temps es varen anar reparant els desperfectes de la guerra; es modificà la façana de l’església (1946); es va construir el campanar (1948) i s’acabà el nou Via Crucis.L’any 2011 l’escultor Domènec Batalla remodelà el Via Crucis i afegí una nova estació.

L’església actual i el conjunt del santuari són de factura moderna. Van ser projectats  per l’arquitecte Calixte Freixa el 1883 i es van inaugurar el 1911 i fins al 1946 no es va acabar la característica façana neoromànica; consta d’un campanar central adossat, per on es realitza l’entrada al temple. Font: Catalonia Sacra.