Amb Lluís-Anton Baulenas, escriptor, traductor i crític literari, que defineix així el seu descobriment: "Això és una història que comença per Setmana Santa de 1980, la primera vegada que vaig anar a París. Una de les coses que vaig fer va ser, com no podia ser d’altra manera, anar a remenar a les botigues de discos i llibres de vell. Vaig descobrir-hi Vian i em vaig quedar meravellat. En la vida d’un escriptor hi ha referents literaris i referents humans. Boris Vian em va enlluernar per la seva actitud vital i literària. Per la seva visió crítica de la societat, amb cançons protesta que intentaven trobar un camí equidistant entre dos gegants, el sentimental i alhora murri Brassens i els drames de Jacques Brel. Em va impressionar tant que és una de les raons per les quals vaig acabar i he acabat sent escriptor".