Text de presentació de l'exposició, a càrrec de Biel Barnils (activista de paraula):
"Estan intervinguts tots els micròfons del país. Qualsevol locució és escoltada pel Servei de Censura i Ordre. No es pot dir re que no sigui analitzat des de la moralitat imperant. Artistes, bocamolls, periodistes, xarlatans, presentadors, penques, metafísics, tertulians i xerrameques passen per l’adreçador del què la societat benpensant considera correcte. L’ús del megàfon és imprescindible per escapar de la censura, salvavides de la llibertat, única escletxa per on poder intercanviar opinions que trenquin amb el pensament únic.
Aquesta revolució començà en el precís instant en què d’entre el públic pujà una espontània i proferí consignes anticlericals, antipatriarcals i anticapitalistes. S’escamparen com la pólvora. Fou com una taca d’oli que travessà fronteres, trencà motlles, enderrocà murs i generà nous mapes mentals.
Encara queden molts tòtems per dinamitar i la publicació d’aquesta fotografia i el text que l’acompanya pot comportar el tancament d’aquest equipament cultural i la presó (o l’exili) dels seus autors.".