Aquest Anhel de llibertats va lligat en l’obra de Guinovart amb un procés de presa de consciència. A partir d’aquest moment comença a implicar-se activament en moviments polítics clandestins en contra del règim i posa la seva obra al servei de tots per reivindicar-se i reivindicar-nos socialment, políticament i culturalment.. L’artista deixa de ser un misantrop reclòs al seu taller per prendre partit en la societat i és així com la seva obra omple els carrers a través de cartells, discs i llibres per reivindicar les seves llibertats i les de tots els seus conciutadans.
L’esperit de protesta dona pas, també, a una nova figuració, un nou realisme que alhora posa damunt la taula reflexions de rebuig cap a un capitalisme ferotge i creixent, en contra del consumisme i la seriació; reivindicacions que, malgrat els anys, encara són vigents i ens toquen de