Aquest és un projecte autobiogràfic que parteix de les relacions establertes i experimentades al llarg del temps per l'artista dins l'àmbit familiar.
La proposta es concreta en una sèrie de retrats de dones de la família de l'artista: des de l'àvia Angelita, la iaia Marian i l'Eva Patrícia, fins a la Clàudia. Els retrats han estat teixits mitjançant diverses capes de teles translúcides. Partint d'imatges o fotografies antigues, Paula Clay elabora cada un d’aquests retrats seguint un pausat procés de producció. La composició a partir de la superposició permet que, gràcies a un joc lumínic, s'acabi revelant el rostre contingut en les diverses capes, com si la imatge aparegués del no-res.
En la instal·lació en sala, les obres estan penjades com si fossin peces de "roba estesa", disposades de manera que l'espectador pot passejar entre elles, convivint amb altres materials i vestigis del procés creatiu desenvolupat per l'artista.