Agenda Cultural

La singularitat de la pintura de Gerard Torres Sanmartí (Sabadell, 1987) rau en la seva comprensió el fet pictòric com una dinàmica àmplia i heterogènia, en que diversos llenguatges artístics i processos inherents a la construcció de l’obra -fins i tot contradictoris entre ells- hi tenen cabuda i consideració. Torres té tan aviat interès en el meditat anàlisi conceptual de la pintura com en la seva expressivitat plàstica i espontània; en la profunditat de l’error, com en la rotunditat de la comunicació de la pintura; en la potència reproductible de l’art com en l’originalitat auràtica.

L’obra que mostren a la fundació -pintura expressiva i residual, feta a partir de sobres i detritus de pintura- és només un estadi pictòric d’un estudi general i més complexe del seu treball artístic.

Gerard es concentra en treballar a partir de la desferra de la pintura, a partir d’errors, accidents, sobres i detritus, és on creiem que plàsticament és més poderós. Té el que Byun Chul Han en diria una mirada negativa cap a l’art i el pensament. No es tracta d’afirmar ni de negar la pintura, sinó d’acollir una vessant negativa que trobi interès en el revers de la pintura edulcorada o analítica: enlloc d’afirmar taxativament o especulativament, suggerir indeterminadament; enlloc de primar la superfície del color, centrar-se en la profunditat inefable de la matèria i el gest.

En Gerard Torres intenta anar més enllà, considerant, també, l’obra en el seu estadi de plasticitat i expressivitat formal. És a dir, la pintura com un tot dinàmic, com la natura mateixa.

Més informació sobre l'exposició al web de la fundació.