"Incisió al llenç. Rereforma en buit, sobreforma. (Malèvitx, Fontana)
Otthild Schleifsteine deia sempre als seus alumnes de dibuix que “el món està fet de ratlles. Tot està construït amb línies“
Entendre que “pintura” tal volta sigui un estat; i que per pintar no cal pintura, que es pinta amb fotografia, amb pel·lícula, amb volum, doblegant, tallant, apilant... (Demanar-se també si calen els ulls per a la pintura, si es pot pintar amb olors, amb sabors, amb temperatura, amb espais, amb textures, amb el cos...)
El moment definitiu del gest que crea, la decisió presa en un microsegon. il·luminació. risc
El so. Un fregadís, un clec, un crac, un ziu. Un fer, un ser.
Quan el moviment es fixa i continua essent moviment, quan un punt diu la línia. Quan, blanc sobre blanc, el temps es dibuixa.
Partió de l’espai, el blau senyoreja cridant en baixa veu el seu estar. i dibuixa el món en una geografia polar de llum invisible que atraça vies certes i àmbits de relat i tot no és sinó un instant. i tot no és sinó una imatge. uns ulls. que miren. I això.