Agenda Cultural

"La primera vegada que vaig llegir Manicomio va ser tornant de Barcelona en tren. Endut pel narcòtic moviment dels vagons, ja no hi havia res més al meu voltant que la Clara i el seu món. Arribant a l’estació de Vic jo era un altre; una obra d’art és capaç de transformar-nos, de fer-nos canviar.

Aquesta exposició és una mostra d’originals del llibre i, sobretot, d’il·lustracions que formen part de seqüències inèdites, elaborades durant els nou anys transcorreguts des de la presentació del projecte a La Cúpula. Manicomio està dibuixat en gloriós blanc i negre, i utilitza una narrativa que atrapa des de bon començament. El dibuix de la portada, amb la Clara estacada, comunica íntimament amb el darrer, on les cordes ja s’han desfet i la crisàlide s’ha convertit en papallona; díptic de l’esperança i del renaixement, l’espelma que crema pels dos caps. En aquesta obra, en Xevi forma un tàndem d’autoria amb la Montse per oferir-nos una història valenta, necessària, que convida a mirar-nos al mirall perquè en realitat la Clara som tots nosaltres.

Manicomio és una obra compromesa amb un dels camps que més afecta a la nostra societat, el de la salut mental. L’espectre dels desordres mentals és enorme i confús, l’avenç en ciència i tecnologia permet tractaments eficients en la població afectada, però no n’hi ha prou. D’una forma o altra tots estem implicats en la salut mental, per això és tan important la conscienciació i divulgació de la seva complexitat. Un mot mal comprès o una diagnosi precipitada pot determinar la vida d’una persona. A partir d’ara, una de les precioses armes que tindrem per lluitar contra l’estigma i per -amb paraules de l’autora- construir la base, tot formant part no pas del problema sinó de la solució, serà aquesta novel.la gràfica firmada per la Montse Batalla i en Xevidom.

Poques vegades he vist explicat un brot psicòtic amb la sensibilitat que ho fan en Xevi i la Montse. El traç d’en Xevi, la poesia del text de la Montse, la dinàmica del moviment, el contrast de llums i ombres, els estralls a la ment de la Clara per una manca d’empatia amb els cuidadors del seu primer ingrés i tants i tants detalls que es van descobrint en la lectura. Aquest còmic no és només la suma de dos talents, és una oda a l’esperança, al treball interior que ens cal per entendre qui som.

Robert Jové

Més informació de l'exposició al web de l'ACVic