Agenda Cultural

"El cel ben serè

torna el mar més blau, d'un blau que enamora

al mitgdia clar:

entre pins me'l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el cor més gran:

la verdor dels pins

la blavor del mar."

 

"A la primavera de 1901 el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, passà temporades a les platges del Maresme on escriví un poemari el títol del qual hem manllevat per anomenar aquesta mostra. "Vistes al Mar" proposa un recorregut per pintures d'artistes catalans en un arc cronològic que va de 1850 a 1936, període que coincideix amb el realisme positivista pregonat des de França - Courbet i l'escola de Barbizon - i ben acollit pels nostres artistes.

El mar és un dels motius més difícils de pintar perquè no és estàtic, sinó que sempre està en moviment i canvia en funció del reflex de la llum del sol en l'aigua. L'espectador d'aquesta mostra trobarà diverses propostes de com els nostres artistes han assumit aquest desafiament i li han donat resposta. Això, Ramon Martí Alsina ens ofereix una vista del Maresme que no és només un testimoni topogràfic de primera sinó un compendi de la vida en un matí d'estiu de la segona meitat del segle XIX. La verdor dels pins i la blavor del mar es conjuguen en una vista esplendorosa que celebra l'alegria de viure a la Mediterrània. Del mateix moment i d'un rodal proper és la marina de Tomàs Moragas. Les barques proliferen tant a la sorra de la platja de Lluís Graner com vora la costa en l'oli de Mantilla, en la melancòlica vista de Modest Urgell i en la processó marítima de Baixeras. Quan la mar s'esbrava, tenim els testimonis d'Alexandre de Riquer i de Nicolau Raurich, olis poderosos on les onades es baten amb les roques.

De vegades, quan mirem el mar, la vista s'estira com un llençol desplegat al vent. És el que passa en el mar de tempesta que Ramon Pichot pinta en un dia d'hivern a Cadaqués, o en la marina de Vancells, que atrapa els darrers raigs daurats de la tarda; una llum molt similar a la tela de Graner, amb el mar com un mirall recollint el darrer sol. I entre tanta solitud, contrasta l'escena que ens narra el mateix Pichot, en què les barques tornen de la pesca i la platja esdevé un mercat de venedores de peixos d'argent, siluetes retallades sobre les veles.

"Vistes al mar", sí, una exposició on el cel torna el mar més blau i entre els dos fan el cor més gran, tot parafrasejant el poeta."

Més informació de l'exposició al web del museu.