Només queden les parets, brutes i arrugades. El pallasso, ens fa còmplices de la persona que l’habita per connectar amb el fracàs, la solitud i la nostàlgia amb ingenuïtat i descaradura. Un relat esbojarrat, íntim i humà que ens parla de llibertat i del pas del temps. Un petit espai físic i temporal on tot és possible que barreja les arts del clown, el teatre de gest i la música en directe amb piano, clarinet i veu; ZLOTY.