Agenda Cultural

“Temps enrere” és el títol de la mostra de Sergi Barnils, un dels artistes de Sant Cugat amb més projecció internacional. Per a questa ocasió, Barnils ha creat 23 obres que s’inspiren en diferents poemes de Gabriel Ferrater que tenen la particularitat que cada una d’elles contenen grafismes poètics extrets dels primers versos.

D’aquesta manera el pintor vol homenatjar Gabriel Ferrater que també va ser crític d’art i pintor, facetes poc conegudes seves, i que va viure a Sant Cugat els darrers anys de la seva vida.

El poeta i escriptor Ramon Balasch, que fa la presentació del catàleg de l’exposició, diu:   “Sigui com sigui, la cal·ligrafia barniliana s’ancora en dos cartrons una mica més grans que són com un doble frontispici solar i lunar, així:

Els ocells de la llum se'n van a jóc
i ens deixen a les branques un subtil
tremolor de petites veritats.

«Són els primers versos de “Diumenge”1 Una evocació que trobo preciosa. No en va –precisa Barnils– va ser la primera peça que vaig treballar. Perquè les dues primeres, per entrar en acció i en calor, les vaig fer amb un format una mica més gran. Una vegada vaig començar a tenir clar el concepte de tot el gruix de l’obra que faria, ja vaig disminuir el format. La de “Diumenge”1 i la de “Confidència”2 fan 50 x 50 cm i la resta 30 x 30 cm. Vam triar una mida petita per poder-hi disfrutar, perquè en aquestes peces tan petites t’hi aboques d’una altra manera. És una lluita més íntima, on les qualitats de la matèria es poden treballar amb més detall. Utilitzo la meva tècnica encàustica i tècnica mixta, amb olis, amb ceres d’oli, acrílic i també “impressió” (no digital), “impressió” amb cartró ondulat, oli amb vernís, amb “pressió”, com si fos un gravat que passés pel tòrcul. En comptes de tòrcul eren les meves sabates, com si trepitgés raïm, amb el cartró ondulat. Ha estat preciós. Ha sigut una experiència molt estimulant. Si els girem, s’hi pot veure l’empremta, el treball, els penediments,  fases que no m’agradaven i hi tornava a insistir. Es tracta de cartró gruixut, treballat amb l’encàustica.»

«Si ens fixem en la part de concepte –confessa el pintor–, a vegades, sincerament, intentava entendre el que el poeta volia dir –no són fàcils els poemes d’en Ferrater–, però així m’hi vaig anar ficant a dintre. I vaig començar escrivint amb un llenguatge molt geomètric, que gairebé es confon amb la meva cal·ligrafia de sempre, amb els símbols que faig servir a la meva obra. Vaig escriure l’inici del poema. I així ho he anat fent en tots. En alguns, perquè m’ha semblat que s’havien de dir més coses, he sigut més extens i en d’altres he sigut més sobri.»

Aquesta aportació s’alinea després d’importants revisitacions literàries. Balasch explicita: «Barnils no ha amagat mai que ha fet de la Paraula de Salvació l’eix vertebrador de la seva obra pictòrica. Després de la seva aportació a Ocnos i el parat esglai, de Salvador Espriu (2013), i d’Amic i amat, Tres homes de Déu en diàleg, de Ramon Llull, Jacint Verdaguer i Lluís M. Xirinacs (2016), només un Artista en majúscules com ell podia donar forma, color, gradient i sentit als textos de l’autor, en una oceànica, profètica, sàvia, gradual i volcànica expressivitat, en els tres volums d’Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània».

Més informació sobre l'exposició "Temps enrere" al web de la galeria.