L’univers és ordre i desordre, cosmos i caos. La humanitat també es balança entre aquest dos pols, contradictoris i solidaris. Els avenços de la física moderna, la fascinació per la naturalesa misteriosa del món o la denúncia de les perversions del poder són preocupacions constants i trenades en Ferran Garcia Sevilla.
És i ha estat sempre un artista radical, que ha travessat diversos episodis clau de l’avantguarda. Des de la seves pràctiques pioneres en l’art pobre o conceptual, a finals dels anys setanta, passant per el seu neo-expressionisme dels temps de la posmodernitat fins a la pintura de denúncia vehement que l’ocupa avui, Garcia Sevilla fa un ús polític i poètic de l’art, sense concessions.
Allunyant-se d’una ambició retrospectiva convencional, l’exposició presenta una selecció de treballs de períodes i llenguatges diferents que ens permeten intuir problemes existencials i morals de plena actualitat. Sempre experimental, des-sacralitzador, irònic i impactant, però profund per la multiplicitat de preguntes que les seves obres plantegen, l'aportació de Ferran Garcia Sevilla és un magnífic exemple de la militància de l'art d'avantguarda enfrontada a la postmodernitat.