Agenda Cultural

“La memòria de Quique Giménez, igual que les andanes i els tallers que ha ocupat, s’ha omplert de personatges, coses, costums i paraules encomanades entre generacions. Retratos dels Xicons, el tio Pepet i l’avi Joan, conviuen amb el record, les olors i el tacte, de les viandes i dels atuells que les dones de la seva família guardaven en el rebost. També conviuen amb verbs d’ús domèstic, com apanyar, apedaçar, guardar, arreglar, aprofitar, lligar, nuar, que descriuen manies i accions carregades de parentiu i que ressonen en la plenitud del buit. Tanmateix, però, acompanyant al conjunt indeleble d’aquestes empremtes vitals, s’han bastit realitats objectuals que ens permeten observar, frec a frec, el corpus global d’una trajectòria artística forjada a l’empara de les pulsions personals, gestada al marge de l’estètica relacional i entre les demores ocultes que se succeïen a l’interior del taller mentre, a fora, corria el temps.

De l’andana estant, o des del taller, l’artista s’adona que tots els objectes que s’ajup a aplegar tenen un encant dolorós que li trasbalsa els sentits, una bellesa intrínseca que la solitud ha mantingut intacta. Els observa atentament i li desperten emocions genuïnes, tot i que no sap què, ni per què, ni per a què. Sent el dol colpidor que li comportaria perdre’ls en la foscor de l’oblit. Els classifica a partir de sensacions íntimes, de vivències personals i descobreix que una bona part dels volums, pintures, collages i altres materials esparsos que ha guardat, contenen una essència que l’espai limitat i el temps atardat han preservat de qualsevol intent d’ornamentació que la pogués desvirtuar.”

Ana M. Palomo

Més informació de l'exposició al web del Museu de l'Art de la Pell.