Agenda Cultural

"Llibres gairebé savis. Encara" cicle assaig amb Esteve Masalles. Octubre, novembre i desembre de 2022.

Llegir, sense preses, obres assagístiques adreçades a un públic ampli. En sentit etimològic assaig és provatura, aproximació, intent. Convenim que res no ens assegura obtenir un coneixement just, racional, noble i prudent sobre els temes que es plantejaran; ni tan sols que ens apropem una mica a la saviesa. No es tracta d’adquirir certeses o trobar solucions, però, tal vegada haver llegit amb atenció i haver compartit amb altres lectors intuïcions i dubtes, ens torni més curiosos i més responsables.

La malaltia, i també el patiment, la fam o la guerra, sempre han existit, però massa sovint pensem que atenyen només els altres, uns altres llunyans i sense rostre. Hem cregut poder viure dins d’una campana de vidre i la campana s’ha esquerdat. La Covid-19, la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic, la inestabilitat política i econòmica ens han despertat del somni de la invulnerabilitat. Albert Camus a La Pesta, que llegirem el mes d’octubre, volia mostrar-nos que les pitjors epidèmies no són les que tensionen el sistema sanitari, sinó les morals. En moments de crisi surt el pitjor de la societat en forma d’insolidaritat o irracionalitat, però també s’obre pas el millor. Sempre hi ha justos que se sacrifiquen per a cuidar els altres.

A la contracoberta de Pandèmia i postveritat, de Jordi Pigem, lectura proposada pel novembre, llegim: “Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és.” L’autor ens proposa comprendre la complexitat del que ha succeït durant la pandèmia: l’eclosió del “No hi ha res vertader, tot és permès” i la possibilitat que el suposat mirall nítid de la ciència estès entelat des del començament. Les seves anàlisis i la crida a un sentit comú davant la tecnologia i la salut han creat força debat i certa polèmica en els mitjans que ens són més propers. No és gens corrent que un llibre d’assaig escrit originalment en català arribi a les cinc edicions.

Tal vegada el problema planetari més alarmant d’ara sigui el canvi climàtic. Philipp Blom estudia a Lo que está en juego, programada el mes de desembre, com diverses societats i imperis van saber adaptar-se a l’anomenada “petita edat de gel” dels segles XVII i XVIII. Bé, però avui en dia, els fronts són més diversos: societat de consum, declivi de les classes mitjanes, robotització i precarització dels llocs de treball, moviments migratoris... En el terreny polític la situació tampoc no millora, a causa de la polarització entre defensors sense fissures de l’status quo i populistes de matriu autoritària. El món de la democràcia i la Il·lustració sembla trontollar. Hi ha, però, eines per canviar de rumb.

El món, si en parlem, segur que es torna una mica més habitable.

Esteve Masalles i Feliu, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC. És autor de diversos articles i compta amb una àmplia trajectòria en la conducció de clubs de lectura.