Agenda Cultural

Tabula rasa planteja, des del seu títol, un joc de paraules entre la idea d’un nou començament – la locució clàssica tabula rasa (‘pissarra en blanc’) remet al fet de partir des de zero, al·ludint a les tauletes de cera amb què escrivien els romans i que es reutilitzaven aplicant-hi escalfor- i la mateixa paraula llatina tabüla, que, descontextualitzada, es tradueix com a ‘taula’ o ‘tauló’. Així, amb l’exposició a Granollers que celebra el retorn de les taules del retaule de sant Esteve, proposem quelcom nou:

Si ens els darrers anys la mostra permanent s’ha fornit de diàlegs de l’art contemporani amb altres èpoques, ara s’articula amb peces compreses entre els segles XV i XVIII. També el subtítol sintetitza la línia expositiva, tot anticipant que a partir del retaule es duen a terme projeccions tant visuals com conceptuals – associacions, narratives i exploracions, en definitiva – que suggereixen una mirada contemporània, lligada a les metodologies i els compromisos propis dels discursos del nostre temps, i en sintonia amb les apostes que caracteritzen el Museu de Granollers.

El cor de l’exposició Tabula rasa és el retaule gòtic de sant Esteve, obra del grup Vergós, Joan Gascó i el mestre de l’Alliberament de Galceran, d’entre la segona meitat del segle XV i inici del XVI. Conjunt emblemàtic per a la capital del Vallès Oriental, d’on és originari, actualment és propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Barcelona) desprès de la seva venda l’any 1917 per obtenir fons per a la construcció de l’Hospital de Granollers. L’actual préstec de bona part de les taules que componen aquesta joia del gòtic català motiva l’exhibició conjunta amb una acurada selecció d’obres prou desconegudes del fons del Museu de Granollers, que abasten l’art baixmedieval i d’època moderna, agrupades a partir de dos fils discursius: la història de sant Esteve entrellaçada amb alguns dels conceptes clau entorn dels quals pivota el pensament contemporani, sempre esperonant-nos, com són la feminitat -aquí invocada a través de María Zambrano -, la responsabilitat -segons Hannah Arendt -, l’aura de l’obra d’art – amb Walter Benjamin -, la defensa de la llibertat – per Rafael Argullol -, el poder de la paraula – amb Italo Calvino -, l’empatia envers l’altre – segons Emmanuel Lévinas -, l’assumpció del cos propi – per Manel Clot - i la necessitat de creure – amb Zygmunt Bauman.

Tabula rasa posa en alça i celebra l’acollida al Museu de Granollers del retaule de sant Esteve, un dels conjunts preeminents de l’art català, i dona a conèixer tant a la ciutadania de Granollers com als seus visitants una tria dels millors exponents dels fons de pintura sobre taula i tela, escultura, armes i objectes de diversa índole, destacant-ne la permanència al llarg dels segles i la capacitat inalterable per parlar-nos tant del seu temps com del nostre -al llibre La gana de l’artista, Antoni Llena ens fa avinent que «si progrés vol dir «avançar», el de l’artista consisteix a «tornar», val a dir: a engrunar la realitat des de la intuïció del tot». L’exposició ens convida, doncs, a descobrir la bellesa i la rellevància d’aquest patrimoni mitjançant un conjunt de relacions en què el passat i el present s’uneixen i ens interpel·len per fer de nosaltres, aquí i ara, els veritables protagonistes.

Més informació sobre l'exposició al web del Museu de Granollers.