Agenda Cultural

"Destierro" és una exposició d'obres d'art de Cecilia Zabaleta que “convida a viatjar per un recorregut existencial i geogràfic d'una memòria migratòria nascuda del desplaçament forçat i el posterior exili republicà el 1939”. Sota el comissariat de Roberto Fuertes, Zabaleta proposa un itinerari a través de les experiències del seu itinerari vital, “emprant de manera expressiva un llenguatge suggerent basat en creacions a l'oli i tècnica mixta amb fragments documentals, intercalats amb epígrafs de la mateixa autora. Proposta que es reflecteix en composicions de paisatges fracturats, al·legoria d'objectes esquerdats, i gestos cartogràfics”.

Llatinoamèrica es va convertir en una de les principals destinacions d'acollida, i és possible reconèixer dos conceptes que descriuen particularitats d'aquest desplaçament: Transtierro i Exili circular. La primera, referida a aquells exiliats que no tornaran a viure a la seva terra i adoptaran la nova terra. I la segona, associada al doble exili, vinculada en primera instància a la persecució franquista i després a les dictadures militars, principalment a l'Amèrica del Sud dels anys 60 i 70.

L'artista visual xilena Cecilia Zabaleta, néta d'una refugiada que va arribar a Xile amb el vaixell Winnipeg, ens parla a través de les seves obres sobre aquests records de l'exili per revelar aspectes relacionats amb les fractures biogràfiques, la fragilitat humana, les marques del desarrelament, la deconstrucció i la construcció. de significats, la supervivència com a forma de resistència i la possibilitat de reconstruir nous projectes vitals on conviuen absència i presència. Utilitzant per a això els testimonis d'altres exiliats. I ho fa en un moment especialment significatiu, com és la commemoració del 50è aniversari del cop d'estat militar que va iniciar la dictadura de Pinochet a Xile, marcat per la persecució política, la mort i l'exili.

L'artista ens proposa conèixer i comprovar les vivències d'aquest itinerari vital, utilitzant expressivament un llenguatge suggerent basat en creacions a l'oli i tècnica mixta amb fragments documentals, intercalats amb epígrafs de la mateixa autora. Proposta que es reflecteix en composicions de paisatges fracturats, al·legoria d'objectes esquerdats i gestos cartogràfics. Juntament amb l'ús de testimonis dels exiliats, durant el procés creatiu, ens permet posar en diàleg: art i fragment d'una memòria en construcció que transita de les experiències personals a les col·lectives.

Al seu torn, l'exposició ens convida a reflexionar i ens interpel·la a prendre consciència de l'impacte de l'exili en les persones que es veuen obligades a viure'l, i sobre els problemes humanitaris actuals associats a les migracions i els desplaçaments forçats en la societat contemporània."

Roberto Fuertes, comissari

Més informació sobre l'exposició al web del Castell