Aquesta exposició és una aproximació als anys de plom a Barcelona (1917-1923), un sexenni negre derivat, a bons trets, de l’enorme impacte que va suposar al món proletari la Revolució Russa i de les desigualtats derivades de l’enriquiment vertiginós de la burgesia industrial durant la Primera Guerra Mundial.
La Rosa de Foc esdevingué aleshores, amb episodis claus com la revolta de les dones de 1918 liderada per anarcofeministes com Llibertat Ròdenas i Lola Ferrer, en un laberint de sang on figures com Salvador Seguí, el Noi del Sucre o l’advocat Francesc Layret van perdre la vida davant la dictadura de les pistoles.