Monòleg escrit i interpretat per Evelyn Arévalo i dirigit per Joan Fullana que vol encarnar els anhels, les pors i els desitjos de l'Anna Akímovna a través de la seva manera desencaixada i desclassada d'estar en el món.
És sabut que a Thomas Bernhard, gran escriptor i dramaturg austríac, melòman, ferotge denunciador de l’extrema dreta, no li agradaven els reconeixements i les seves inevitables cerimònies. Tal era el malestar que li generaven els premis que va plasmar-lo en el seu llibre pòstum Els meus premis. A partir d’aquests testimonis autobiogràfics, Pep Tosar construeix un espectacle teatral aprofitant al màxim la intensitat obsessiva, l’afartament i la sàtira característics de Bernhard.
Dona és una veu femenina, o poden ser tres, o poden ser les veus de totes les dones i homes del món que desitgin comprometre's amb un món on la humanitat recuperi la llum per la qual va ser creada. Parla de la soledat i les relacions. Una dona que ha d'assumir una vida que mai no va voler. La soledat de tots nosaltres davant de fets que ens repugnen i ens qüestionen com som.
Una història entorn del desig i la seva relació amb la societat de consum que ens situa en un parc temàtic. En un espai de fantasia i obligada felicitat, de famílies que –almenys per un dia- necessiten aparcar penes, indignació i insurrecció per un mòdic preu.